EL REI EN JAUME I LA CONQUESTA DE MALLORCA

CRONOLOGIA DE LA CONQUESTA DE MALLORCA

· Maig setembre 1229. Salou, Cambrils, Tarragona: Concentració de naus catalanoaragoneses. Parteixen 155 embarcacions amb 15.000 homes i 1.500 cavalls. Jaume I havia decidit conquerir les illes Balears després que el comerciant Pere Martell l’informés durant un sopar a Tarragona dels avantatges que en trauria. La noblesa i la clerencia catalanoaragonesa donaren suport a Jaume I per a la conquesta a canvi de rebre’n béns. Després d’una travessia accidentada a causa d’una tempesta, l’estol va cap a Pollença, però el vent els fa canviar de direcció.
· Setembre 1229: Desembarcament a l’illot del Pantaleu, prop de la Dragonera. Alí un jove sarraí que forma part de la llegenda que envolta la figura de Jaume I, informa al rei que sa mare ha vist escrit al cel que ell serà el pròxim governant de Mallorca i de la convulsa situació social. Abu Iaià, el governat almohade, és qüestionat per una part de la població, d’origen almoràvit, i vol reprimir qualsevol moviment contrari.
· 12 setembre. Santa Ponça: Primer enfrontament entre l’exèrcit cristià i el sarraí. En resulta vencedora la tropa catalanoaragonesa. Es munta el campament. Una part dels soldats no fa cas del rei en demanar-los que facin guàrdia.
· 15 de setembre. Portopí: Cap noble no vol comendar les tropes. Finalment ho fan els germans Montcada, que moren en l’enfrontament. Aquests dos nobles eren molt preuats per Jaume I. Alguns soldats intenten escapar abans del combat.
· 23 de novembre. Instal·lació de l’exèrcit prop de Medina Mayurqa: Els cristians tallen el subministrament d’aigua de la ciutat i aconsegueixen repel·lir un atac sarraí per recuperar la font. Es prepara l’armament pesant (catapultes) i es comencen les excavacions per atacar els fonaments de les murades. Ben Abet, un dissident del govern d’Abu Iaia, proveirà de queviures les tropes catalanes. Diu al rei que hi ha molts musulmans de l’illa favorables a la incursió catalana, pensant només serà una ràdzia que farà caure Abú Iaià, i després els catalans s’en tornaran. Es succeeixen un seguit de converses per evitar l’atac final:
· Primera conversa, entre Nunó Sanç i Abú Iaià. És una negociació plena de malentesos i fanfarroneries.
· Segona conversa, entre un representant de Jaume I i Mahomet, un cristià català islamitzat, abans anomenat Gil d’Alagó.
· Darrera conversa, dins una tenda davant la porta de Portopí o de Santa Catalina, entre Nunó, Sanç Abú Iaià, un Consell d’ancians de la ciutat i traductors. Després de discutir sobre les afrontes que Abú Iaià ha fet a Jaume I fins ara, el rei el rei musulmà els demana que s’en tornin a canvi de doblers. Els nobles catalans pressionen el rei perquè no accepti aquesta bona oferta: és necessari venjar els amics morts.
· 30 de novembre, 1 i 2 de desembre: Els catalans són atacats. Els ànims estan per terra. Jaume I fa que tots els nobles jurin que no en recularà cap a l’hora d’atacar la ciutat.
· 28, 29 i 30 de desembre: Jaume I en persona ha de fer els darrers preparatius de tota la tropa abans de l’atac. Els altres nobles estan retirats perquè fa molt de fred i el camp és impracticable. Tothom demana el parer a Jaume I i ell gaire bé no dorm.
· 30 de desembre, a la nit: Els cristians esboquen alguns murs. Aconsellen al rei d’atacar la ciutat, però desconfia de les seves tropes que no el segueixin.
· 31 de desembre, a l’alba: Després de que el rei insisteix tres vegades, els soldats cristians, cridant “Santa Maria”, envesteixen un mur caigut a la porta de Santa Margalida (plaça d’Espanya). El rei reprèn la noblesa, immòbil a un tros lluny: Vergonya, cavallers, vergonya!... Al carrer de Sant Miquel hi ha una gran resistència dels sarraïns a l’avanç de les tropes catalanes cap a la mesquita (església de Sant Miquel). S’hi assassinen molts de civils i s’hi alça una creu.
Molts sarraïns escapen de la ciutat cap a l’interior de l’illa, per la Porta de Santa Catalina i la porta de Sant Antoni.
· 31 de desembre de 1229, l’horabaixa: S’assassinen 300 civils indefensos davant l’Almudaina. El rei es fa amb el tresor de l’Almudaina i l’amaga al Temple.
· Del 1 al 10 de gener de 1230: Saqueig descontrolat de la Medina. Abú Iaià és torturat durant quaranta dies fins a la mort. Els nobles demanen repartir els béns obtinguts fins aleshores, repartiment que s’allarga fins a Pasqua. Queden bastants d’homes descontents, que el rei ha de calmar. Després d’això, molts nobles tornen al continent. Mentre Jaume I espera noves tropes per conquerir la resta de l’illa, una pesta mata molts de soldats i nobles.
· 1231: Finalitza la conquesta de la resta de l’illa de Mallorca, que acabarà el 1231, després de molta resistència a les muntanyes de Tramuntana.



De la crònica es desprèn que la conquesta de Mallorca fou sanguinària, no se feren presoners, tots els enemics se passaren a ganivet. No se pot saber si fou per por que si els deixaven tornar a la moreria se’ls donaria la possibilitat de reclutar un exercit per intentar de recuperar l’illa o d’altre que el Rei en Jaume era molt jove i lluny estava d’ésser el rei generós amb els vençuts, als quals permetia conservar els seus béns, costums i religió, pagant els drets de vassallatge.