REPORTATGES NEVIATUR

EL REI EN JAUME I LA CONQUESTA DE MALLORCA

2007-02-13T13:15:00.002+01:00

CRONOLOGIA DE LA CONQUESTA DE MALLORCA

· Maig setembre 1229. Salou, Cambrils, Tarragona: Concentració de naus catalanoaragoneses. Parteixen 155 embarcacions amb 15.000 homes i 1.500 cavalls. Jaume I havia decidit conquerir les illes Balears després que el comerciant Pere Martell l’informés durant un sopar a Tarragona dels avantatges que en trauria. La noblesa i la clerencia catalanoaragonesa donaren suport a Jaume I per a la conquesta a canvi de rebre’n béns. Després d’una travessia accidentada a causa d’una tempesta, l’estol va cap a Pollença, però el vent els fa canviar de direcció.
· Setembre 1229: Desembarcament a l’illot del Pantaleu, prop de la Dragonera. Alí un jove sarraí que forma part de la llegenda que envolta la figura de Jaume I, informa al rei que sa mare ha vist escrit al cel que ell serà el pròxim governant de Mallorca i de la convulsa situació social. Abu Iaià, el governat almohade, és qüestionat per una part de la població, d’origen almoràvit, i vol reprimir qualsevol moviment contrari.
· 12 setembre. Santa Ponça: Primer enfrontament entre l’exèrcit cristià i el sarraí. En resulta vencedora la tropa catalanoaragonesa. Es munta el campament. Una part dels soldats no fa cas del rei en demanar-los que facin guàrdia.
· 15 de setembre. Portopí: Cap noble no vol comendar les tropes. Finalment ho fan els germans Montcada, que moren en l’enfrontament. Aquests dos nobles eren molt preuats per Jaume I. Alguns soldats intenten escapar abans del combat.
· 23 de novembre. Instal·lació de l’exèrcit prop de Medina Mayurqa: Els cristians tallen el subministrament d’aigua de la ciutat i aconsegueixen repel·lir un atac sarraí per recuperar la font. Es prepara l’armament pesant (catapultes) i es comencen les excavacions per atacar els fonaments de les murades. Ben Abet, un dissident del govern d’Abu Iaia, proveirà de queviures les tropes catalanes. Diu al rei que hi ha molts musulmans de l’illa favorables a la incursió catalana, pensant només serà una ràdzia que farà caure Abú Iaià, i després els catalans s’en tornaran. Es succeeixen un seguit de converses per evitar l’atac final:
· Primera conversa, entre Nunó Sanç i Abú Iaià. És una negociació plena de malentesos i fanfarroneries.
· Segona conversa, entre un representant de Jaume I i Mahomet, un cristià català islamitzat, abans anomenat Gil d’Alagó.
· Darrera conversa, dins una tenda davant la porta de Portopí o de Santa Catalina, entre Nunó, Sanç Abú Iaià, un Consell d’ancians de la ciutat i traductors. Després de discutir sobre les afrontes que Abú Iaià ha fet a Jaume I fins ara, el rei el rei musulmà els demana que s’en tornin a canvi de doblers. Els nobles catalans pressionen el rei perquè no accepti aquesta bona oferta: és necessari venjar els amics morts.
· 30 de novembre, 1 i 2 de desembre: Els catalans són atacats. Els ànims estan per terra. Jaume I fa que tots els nobles jurin que no en recularà cap a l’hora d’atacar la ciutat.
· 28, 29 i 30 de desembre: Jaume I en persona ha de fer els darrers preparatius de tota la tropa abans de l’atac. Els altres nobles estan retirats perquè fa molt de fred i el camp és impracticable. Tothom demana el parer a Jaume I i ell gaire bé no dorm.
· 30 de desembre, a la nit: Els cristians esboquen alguns murs. Aconsellen al rei d’atacar la ciutat, però desconfia de les seves tropes que no el segueixin.
· 31 de desembre, a l’alba: Després de que el rei insisteix tres vegades, els soldats cristians, cridant “Santa Maria”, envesteixen un mur caigut a la porta de Santa Margalida (plaça d’Espanya). El rei reprèn la noblesa, immòbil a un tros lluny: Vergonya, cavallers, vergonya!... Al carrer de Sant Miquel hi ha una gran resistència dels sarraïns a l’avanç de les tropes catalanes cap a la mesquita (església de Sant Miquel). S’hi assassinen molts de civils i s’hi alça una creu.
Molts sarraïns escapen de la ciutat cap a l’interior de l’illa, per la Porta de Santa Catalina i la porta de Sant Antoni.
· 31 de desembre de 1229, l’horabaixa: S’assassinen 300 civils indefensos davant l’Almudaina. El rei es fa amb el tresor de l’Almudaina i l’amaga al Temple.
· Del 1 al 10 de gener de 1230: Saqueig descontrolat de la Medina. Abú Iaià és torturat durant quaranta dies fins a la mort. Els nobles demanen repartir els béns obtinguts fins aleshores, repartiment que s’allarga fins a Pasqua. Queden bastants d’homes descontents, que el rei ha de calmar. Després d’això, molts nobles tornen al continent. Mentre Jaume I espera noves tropes per conquerir la resta de l’illa, una pesta mata molts de soldats i nobles.
· 1231: Finalitza la conquesta de la resta de l’illa de Mallorca, que acabarà el 1231, després de molta resistència a les muntanyes de Tramuntana.

De la crònica es desprèn que la conquesta de Mallorca fou sanguinària, no se feren presoners, tots els enemics se passaren a ganivet. No se pot saber si fou per por que si els deixaven tornar a la moreria se’ls donaria la possibilitat de reclutar un exercit per intentar de recuperar l’illa o d’altre que el Rei en Jaume era molt jove i lluny estava d’ésser el rei generós amb els vençuts, als quals permetia conservar els seus béns, costums i religió, pagant els drets de vassallatge.

JAIME I Y LA CONQUISTA DE MALLORCA

2007-02-13T13:14:00.001+01:00

CRONOLOGIA DE LA CONQUISTA DE MALLORCA

· Mayo - septiembre 1229. Salou, Cambrils, Tarragona: Concentración de naves catalanoaragonesas. Salen 155 embarcaciones con 15.000 hombres y 1.500 caballos. Jaime I había decidido conquistar las islas Baleares después que el comerciante Pere Martell le informase durante una cena en Tarragona de las ventajas que le reportarían. La nobleza y el clericato catalanoaragonés apoyaron a Jaime I para la conquista a cambio de recibir bienes. Después de una travesía accidentada a causa de una tempestad, la flota se dirige a Pollença, pero el viento les hace cambiar de rumbo.
· Septiembre 1229: Desembarco en el islote del Pantaleu, cerca de la Dragonera. Alí un joven sarraceno, que forma parte de la leyenda que envuelve la figura de Jaime I, informa al rey que su madre ha visto escrito en cielo que él será el próximo gobernante de Mallorca y de la confusa situación social. Abú Yahyá, el gobernante almohade, es cuestionado por una parte de la población, de origen almorávide, y quiere reprimir cualquier movimiento contrario.
· 12 septiembre. Santa Ponça: Primer enfrentamiento entre el ejercito cristiano y el sarraceno. Resulta vencedora la tropa catalanoaragonesa. Se monta el campamento. Una parte de los soldados no hace caso del rey al exigirles que monten guardia.
· 15 de septiembre. Portopí: Ningún noble quiere mandar las tropas. Finalmente lo hacen los hermanos Montcada, que mueren en la confrontación. Estos dos nobles eran muy apreciados de Jaime I. Algunos soldados intentan escapar antes del combate.
· 23 de noviembre. Instalación del ejercito cerca de Medina Mayurqa: Los cristianos cortan el suministro de agua de la ciudad y consiguen repeler un ataque sarraceno para recuperar la fuente. Se prepara el armamento pesado (catapultas) y comienzan las excavaciones para atacar los cimientos de las murallas. Ben Abet, un disidente del gobierno de Abú Yayá, proveerá de alimentos a las tropas catalanas. Dice al rey que hay muchos musulmanes de la isla favorables a la incursión catalana, pensando que sólo se tratará de una incursión de rapiña que hará caer Abú Yayá, y después los catalanes se marcharán.
Se producen una serie de entrevistas para negociar y evitar el ataque final:
· Primera, entre Nunó Sanç i Abú Yahyá. Es una negociación llena de malentendidos y fanfarronerías.
· Segunda, entre un representante de Jaime I i Mahomet, un cristiano catalán islamizado, antes llamado Gil d’Alagó.
· Última, dentro de una tienda delante la puerta de Portopí o de Santa Catalina, entre Nunó, Sanç, Abú Yahyá, un consejo de ancianos de la ciudad y traductores. Tras discutir la afrentas que Abú Yayá ha hecho a Jaime hasta ahora, el rey musulmán les pide que regresen a cambio de dinero. Los nobles catalanes presionan al rey para que no acepte aquella buena oferta: es necesario vengar los amigos muertos.
· 30 de noviembre, 1 y 2 de diciembre: Los catalanes son atacados. Los ánimos están por los suelos. Jaime I hace que todos los nobles juren que ninguno reculara al atacar la ciudad.
· 28, 29 y 30 de diciembre: Jaime I en persona ha de hacer los últimos preparativos de toda la tropa antes del ataque. Los otros nobles están retirados porque hace mucho frío y el campo esta impracticable. Todos piden la opinión a Jaime I y él apenas duerme.
· 30 de diciembre, por la noche: Los cristianos derrumban algunos muros. Aconsejan al rey atacar la ciudad, pero él desconfía del apoyo de sus tropas.
· 31 de diciembre, al alba: Después de que el rey insiste tres veces, los soldados cristianos, gritan “Santa María”, y arremeten un muro caído en la puerta de Santa Margalida (plaza de España). El rey reprende la nobleza, inmóvil y alejada: ¡¡¡Vergüenza, caballeros, vergüenza!!! .... En la calle de San Miguel hay una gran resistencia de los sarracenos al avance de las tropas catalanas hacia la mezquita (iglesia de San Miguel). Se asesinan muchos civiles y se levanta una cruz.
Muchos sarracenos huyen de la ciutat hacia el interior de la isla, por la Puerta de Santa Catalina i la la Puerta de San Antonio.
· 31 de diciembre de 1229, por la tarde: Se asesinan 300 civiles indefensos delante de la Almudaina. El rey se hace con el tesoro de la Almudaina i lo esconde en el Temple.
· Del 1 al 10 de enero de 1230: Saqueo descontrolado de la Medina. Abú Yahyá es torturado durante cuarenta días hasta la muerte. Los nobles piden repartir los bienes obtenidos hasta el presente, repartimiento que se alarga hasta Pascua. Quedan bastantes hombres descontentos que el rey tiene que apaciguar. Después de ello muchos nobles regresan al continente. Mientras Jaime I espera nuevas tropas para conquistar el resto de la isla, una peste mata muchos soldados y nobles.
· 1231: Finaliza la conquista del resto de la isla de Mallorca, que acabará el 1231, después de mucha resistencia en las montañas de Tramontana.

______________________________________________________

De la crónica se desprende que la conquista de Mallorca fue sanguinaria, no se hicieron prisioneros, todos los enemigos fueron pasados a cuchillo. No se puede saber si fue por miedo de si se les dejaba volver a África tendrían la posibilidad de reclutar un ejército e intentar recuperar la isla o porque el Rey Jaime era muy joven y lejos estaba de ser el rey generoso con los vencidos, a quienes permitía conservar sus bienes, costumbres y religión, pagando los derechos de vasallaje.

LOS TALAYOTS

2006-12-18T13:35:00.000+01:00

REPORTATGES NEVIATUR

EL MUNDO MEGALÍTICO

Paseándonos a pie, o en coche por los caminos rurales de Mallorca, y los de las otras islas, a menudo nos llama la atención ver unos montones de enormes piedras en forma de atalaya, son talayots, conocidos también popularmente como “clapers de gegant” (majano de gigante), eran las viviendas de nuestros antepasados de la Edad de Bronce, años 2000 a 900 antes de Cristo.

Los talayots son edificaciones de sección troncoconica o piramidal consistente en piedras de grandes dimensiones y peso, colocadas una encima de la otra, sin ningún tipo de argamasa ni otro material que las sostenga, quedando un poco en la oscuridad el remate que presentaban, debido a que la mayoría de los conocidos, tanto en las Baleares como en otras zonas mediterráneas se hallan bastante destruidos, si bien los especialistas consideran que la cobertura podría estar construida mediante falsa cúpula o techo de tejas planas.

Los poblados mejor conservados en Mallorca son los de Capocorb Vell, en la marina de Llucmajor, Las Paisses de Artá y Son Baulo, en Ca’n Pastilla, cerca de Palma. Adentrarse en estos poblados megalíticos de ciclópeas construcciones, entrar en las reducidas dependencias que cobijaron sus prehistóricos moradores, es una aventura singular para cada visitante a tenor de la dosis de fantasía de cada uno, pero siempre digna de ser vivida.

En Menorca además de los talayots también abundan las Navetas, construcciones en forma de barco invertido, cuya función debía ser de tipo funerario. La mas conocida es la Naveta dels Tudons, cerca de Ciutadella. Las Taules son piedras colocadas en forma de “T” y cumplían las funciones de templo. A pocos kilómetros de Mao (Mahón) se puede visitar el poblado de Trepuco con sus bien conservadas Taules y talayot.

Las Pitiusas carecen de restos de la cultura talayotica, pero en Ibiza se pueden visitar yacimientos púnicos y fenicios, y en Formentera poblados calcolíticos. Es otra historia que ya se verá.

Para conocer mas ver:

www.excelence.es/fornells/menorca/megalitos.htm
www.excellence.es/fornells/menorca/megalitos_eng.htm
www.dearqueologia.com/megalitismo_balear_pag2.htm
www.unitat.org/etnia/macip.html
www.myotragus.com/mallorca/capocorb/capocorb.htm
http://www.infomallorca.net/turismo/informacion/monografico.ct.html?cIte=2836
www.ciutadella.org/turisme/ingles/arqueologia/talaiots_ing.html
http://www.infomallorca.net/turismo/informacion/monografico.ct.html?cIte=2836

ELS TALAIOTS - Clapers de gegant

2006-12-17T13:32:00.000+01:00

REPORTATGES NEVIATUR
EL MÓN MEGALÍTIC DE LES BALEARS

Quan ens passegem a peu o en cotxe pels camins rurals de Mallorca, i dels de les altres illes, sovint ens crida l’atenció veure uns caramulls d’enormes pedres en forma de talaia. Són Talaiots, també dits popularment “clapers de gegant”, és a dir foren els habitacles dels nostres avantpassats de l’Edat de Bronze, anys 2000 a 900 abans de Crist.

Els talaiots son edificacions de secció troncocònica o piramidal consistent en pedres de grans dimensions i pes, col·locades unes damunt de l’altra, sense cap tipus de morter ni d’altra material que les sostinc, essent un poc fosc l’acabat de cobertura, degut a que la majoria dels coneguts, tant a les Balears com a altres indrets de la Mediterrània es troben prou enderrocats, si bé els arqueòlegs consideren que possiblement foren construïdes mitjançant falsa cúpula o de terrat de teules planes.
Els poblats millors conservats a Mallorca són els de Capocorb Vell, a la marina de Llucmajor, ses Païsses a Artà i Son Oms a Ca’n Pastilla, prop de Palma. Fer una breu aturada i endinsar-se en aquests poblats megalítics de ciclònics construccions, entrar als reduïts habitatges que aixoplugaren els seus prehistòrics habitants, es una aventura singular, en especial si disposem d’una bona dosi de fantasia, però sempre una vivència inoblidable.

A Menorca a més dels talaiots també abunden les Navetes, construccions en forma de vaixell invertit, la funció de les quals devia d’ésser de tipus funerari. La més coneguda és la Naveta dels Tudons, prop de Ciutadella. Les Taules, pedres col·locades en forma de “T” complien les funció de temple. A pocs quilometres de Maó es pot visitar el poblat de Trepucó, amb les ben conservades taules i talaiots.

Les Pitiüses son manques de restes de la cultura talaiòtica, però a Eivissa es pot gaudir de Restes púniques i fenícies, i a Formentera de Poblats calcolítis. És una altra història que ja veurem.

Per a saber mes veure:
www.excelence.es/fornells/menorca/megalitos.htm
www.excellence.es/fornells/menorca/megalitos_eng.htm
www.dearqueologia.com/megalitismo_balear_pag2.htm
www.unitat.org/etnia/macip.html

www.myotragus.com/mallorca/capocorb/capocorb.htm
http://www.infomallorca.net/turismo/informacion/monografico.ct.html?cIte=2836
www.ciutadella.org/turisme/ingles/arqueologia/talaiots_ing.html
http://www.infomallorca.net/turismo/informacion/monografico.ct.html?cIte=2836